Els sindicats CCOO i UGT han convocat una jornada de vaga general per al dia 29 de setembre en protesta per les retallades socials i per la supressió de drets laborals que ha decretat el Govern de l’Estat.Creiem que els sindicats tenen raó quan afirmen que aquesta reforma no servirà per crear ocupació, augmentarà els contractes temporals, facilitarà i abaratirà els acomiadaments, reforçarà el poder dels empresaris a l’hora de fixar unilateralment les condicions de treball, privatitzarà la gestió de la desocupació i afeblirà les negociacions col•lectives i el paper de les organitzacions sindicals.
Patim una crisi motivada per la desregulació política dels mercats i l’avarícia de l’economia especulativa. Ara no només es vol utilitzar la crisi per justificar una reforma laboral que només en beneficia els causants, sinó que, a més, es pretén afeblir definitivament el poder dels estats i la capacitat política dels ciutadans i les ciutadanes.
Hem assistit a una farsa en la qual, entre aparents discussions, abstencions i crítiques, el Govern ha signat un pacte amb la dreta i els empresaris per imposar mesures d’una agressiva orientació neoliberal.
La crisi econòmica depèn d’una crisi més àmplia, política i cultural, que nega l’autoritat dels governs i sotmet la vida quotidiana als codis de la soledat, la desigualtat i la renúncia a la solidaritat. S’intenta evidenciar que els governs no poden representar els seus votants, no poden defensar els seus interessos, perquè estan sotmesos a les lleis dels mercats financers. Però no és cert. Els governs poden defensar-nos i ens han de defensar de l’assalt dels especuladors.
Acceptar com a inevitable un deteriorament permanent de les nostres condicions de treball significa renunciar a la ciutadania, a la política i al sentit últim de la democràcia.
Per això, la vaga del 29 de setembre no afecta només el moviment sindical. Cal fer una crida a tots els ciutadans i ciutadanes disposats a manifestar la seva oposició a una Europa governada pels mercaders, sense lloc per a la política i els espais públics de l’Estat. Cal fer una crida als que no estiguin disposats a permetre que es retallin els valors cívics, els drets socials i la dignitat de la ciutadania.
Cal fer sentir la nostra veu contra els especuladors i els seus còmplices. Cal aixecar la paraula contra els que es volen servir del silenci per humiliar-nos i justificar els seus negocis indecents.
La ciutadania europea s’ha de fer protagonista i deixar clar el seu rebuig als orígens i la gestió de la crisi. La ciutadania ha de recordar que Europa els pertany i que els polítics responen davant seu, no davant el Fons Monetari Internacional.
La vaga del 29 de setembre no és només un dret. És una necessitat democràtica. Nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes, com a treballadors i treballadores de la cultura, donem suport a la vaga general.
Setembre 2010
